7- Peres al vi
Context:
A casa meva, sempre ha sigut tradició que el dia de Nadal, la meva avia faci peres al vi per postres. A mi personalment, m’encanten i sempre que puc, encara que no sigui Nadal, li demano que en faci.
La tradició de fer aquesta recepta a la família, és molt antiga. Ella m’ha explicat que quan era petita, la seva avia ja en feia durant les festes de Nadal (suposo que perquè conté ingredients que eren fàcils de trobar i relativament barats en l’època de la post-guerra). És d’aquelles receptes que han anat passant de pares a fills i com us podeu imaginar, em fa molta il·lusió que hagi arribat fins a mi i poder-la compartir amb vosaltres.
Com veureu a continuació, la recepta no té les mesures exactes de la pastisseria professional, sinó que segueix les mesures aproximades que fan servir les avies (una cullerada, un polsim, mig pot, etc.) amb molt d’amor i sempre els hi surt bé!
Feia temps que tenia ganes de fer aquesta recepta, però no m’acabava de decidir, primera perquè em pensava que era molt més difícil de fer i segona perquè, tot s’ha de dir, la meva àvia les fa molt bones i quan algú fa alguna cosa molt bé i en pots gaudir, aparques força la idea de fer-ne la teva pròpia versió.
L’origen de les peres al vi és molt incert, però es creu que prové d’itàlia i que és un postre que, originalment no es prenia per Nadal ja que, es preparava per no perdre els excedents de fruita i vi durant les recoleccions. És un postre que, segons hisotriadors, té almenys 5 segles d’història. La seva gran tradició a França com també en el notre país fan que sigui un postre molt arrelat a l’europa occidental.
Després vaig pensar en fer-li un homenatge, per haver-me revelat la recepta i vaig decidir anar més enllà i fer-ne un pastís deliciós, el pastís de peres al vi que serà la següent i darrera recepta d’aquest curs de Nadal.
Ingredients
- 4 peres no gaire madures (de la varietat “blanqueta”, que les “conferencia” diu que són farinoses)
- 8 cullerades soperes de sucre blanc
- Vi negre fins que cobreixi les peres (en el meu cas en vaig necessitar entre 500 i 600 ml.)
- Mitja culleradeta de cafè de clau d’olor mòlta o 4 claus d’olor sencers
- 1 branca de canyella
- Mig pot de confitura de gerds
Elaboració
Primer de tot pelem les peres, deixant-los-hi el peduncle (cua) que així queda més bé, un cop són fetes.
2. Les posem en un cassó d’un litre de capacitat, aproximadament i les cobrim amb el vi negre.
3. Hi afegim el sucre, la canyella i els claus d’olor i ho posem tot a bullir.
4. Un cop ha arrencat el bull, baixem el foc i les deixem coure a foc baix (sinó s’evaporaria el vi i és just el que no volem) fins que estiguin prou tendres com perquè al punxar-les amb un ganivet, es desenganxin i caiguin al cassó.
5. Quan les peres siguin cuites, les retirarem del cassó amb cura i les posarem en un plat.
6. Tot seguit, afegirem la confitura de gerds al cassó i la remenarem bé, perquè s’integri amb el vi i ho deixarem reduir uns 10 minuts a foc baix.
7. Un cop llest, abocarem el coulís en un recipient amb tapa i hi afegirem les peres que teníem reservades. Us recomano deixar-les reposar d’un dia per l’altre, perquè adquireixin aquest to fosc tan característic, fruit de la seva maceració amb el vi.
8. Finalment, emplatarem les peres que teníem reservades (podem fer un tall a la base en alguna d’elles, perquè se’ns aguantin dretes i quedi més bonic) i els hi abocarem el coulis per sobre, just abans de servir. Ja tenim unes postres tradicionals, a punt per degustar!